El Taj Mahal s un complex d'edificis construït entre 1631 i 1654 en la ciutat de Agra, estat de Uttar Pradesh, Índia, a la vora del Yamuna, per l'emperador musulmà Shah Jahan de la dinastia mogol. L'imponent conjunt es va erigir en honor de la seva esposa favorita, Arjumand Bano Begum ? més coneguda menjo Mumtaz Mahal ? qui va morir donant a llum a la seva 14ª filla, i s'estima que la construcció va necessitar l'esforç d'uns 20.000 obrers. El Taj Mahal és considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, estil que combina elements de les arquitectures islàmica,1 persa,2 índia i fins i tot turca.3 El monument ha assolit especial notorietat pel caràcter romàntic de la seva inspiració. Encara que el mausoleu cobert per la cúpula de marbre blanc és la part més coneguda, el Taj Mahal és un conjunt d'edificis integrats. Actualment és una important destinació turístic de la Índia. En 1983, va ser reconegut per la Unesco menjo Patrimoni de la Humanitat. El Taj Mahal va ser nomenat una de les Set Meravelles del Món Modern.
Petra és un important enclavament arqueològic a Jordània, i la capital de l'antic regne nabateo. El nom de Petra prové del grec "πέτρα" que significa pedra, i el seu nom és perfectament adequat; no es tracta d'una ciutat construïda amb pedra, sinó, literalment, excavada i esculpida en la pedra. L'assentament de Petra es localitza en una vall estreta, a l'aquest de la vall de la Aravá que s'estén des del mar Mort fins al Golf de Aqaba. Les restes més cèlebres de Petra són sens dubte les seves construccions llaurades en la mateixa roca de la vall (hemispeos), en particular, els edificis coneguts com la Khazneh (la Tresoreria) i el Deir (el Monestir). Fundada en l'antiguitat cap al final de segle VII a. C. pels edomitas, va ser ocupada en el segle VI a. C. pels nabateos que la van fer prosperar gràcies a la seva situació en la ruta de les caravanes que duien l'encens, les especias i altres productes de luxe entre Egipte, Síria, Aràbia i el sud del Mediterrani. Cap al segle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terratrèmols sofertssofrits, van conduir a l'abandó de la ciutat pels seus habitants. Va caure en l'oblit en l'era moderna, i el lloc va ser redescubierto per al món occidental per un explorador suís Johann Ludwig Burckhardt en 1812 . Nombrosos edificis les façanes dels quals estan directament esculpides en la roca, formen un conjunt monumental únic que a partir del 6 de desembre de 1985, està inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La zona que envolta el lloc és també, des de 1993, Parc Nacional arqueològic. Des del 7 de juliol de 2007, Petra forma part de les Noves Set Meravelles del Món.
Machu Picchu és el nom contemporani que es dóna a una llaqta (antic poblat andino inca) de pedra construïda principalment a mitjan segle XV en el promontori rocós que uneix les muntanyes Machu Picchu i Huayna Picchu en el vessant oriental dels Andes Centrals, al sud del Perú. El seu nom original hauria estat Picchu o Picho.1 Segons documents de mitjan del segle XVI,2 Machu Picchu hauria estat una de les residències de descans de Pachacútec (primer emperador inca, 1438-1470). No obstant això, algunes de les seves millors construccions i l'evident caràcter cerimonial de la principal via d'accés a la llaqta demostrarien que aquesta va ser usada com santuari religiós.3 Ambdós usos, el de palau i el de santuari, no haurien estat incompatibles. Alguns experts semblen haver descartat, en canvi, un suposat caràcter militar, pel que els populars qualificatius de "fortalesa" o "ciutadella" podrien haver estat superats.4 Machu Picchu és considerada al mateix temps una obra mestra de l'arquitectura i l'enginyeria.5 Les seves peculiars característiques arquitectòniques i paisatgístiques, i el vel de misteri que ha teixit al seu al voltant bona part de la literatura publicada sobre el lloc, ho han convertit en un dels destinacions turístiques més populars del planeta.6 Machu Picchu està en la Llista del Patrimoni de la humanitat de la Unesco des de 1983, com part de tot un conjunt cultural i ecològic conegut sota la denominació Santuari històric de Machu Picchu. El 7 de juliol de 2007 Machu Picchu va ser declarada com una de les noves meravelles del món en una cerimònia realitzada a Lisboa, Portugal, després de la participació de cent milions de votants del món sencer.
La Gran Muralla China és una antiga fortificació xinesa construïda i reconstruïda entre el segle V a. C. i el segle XVI per a protegir la frontera nord de l'imperi Xinès durant les successives dinasties imperials dels atacs dels nòmades xiongnu de Mongòlia i Manchuria. Sense contar les seves ramificacions i construccions secundàries, va cobrir més de 20.000 km des de la frontera amb Corea a la vora del ric Yalu fins al desert de Gobi al llarg d'un arc que delinea aproximadament el bord sud de Mongòlia Interior, encara que al dia d'avui només es conserva un 30% d'ella. Es calcula que té 8,851.8 quilòmetres de llarg.2 En terme mitjà, amida de 6 a 7 metres d'alt i de 4 a 5 metres d'ample. En el seu apogeu Ming, va ser custodiada per més d'un milió de guerrers.3 La muralla va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en l'any 1987. Gran part de la Gran Muralla té fama de ser el major cementiri del món. Aproximadament 10 milions de treballadors van morir durant la construcció.4 No se'ls va enterrar en el mur en si, sinó en els seus voltants. El dia 7/7/2007 es va donar a conèixer que la muralla xinesa va ser triada com una de les guanyadores en la llista de les Set Meravelles del Món Modern.Està germanada amb la muralla romana de Lugo Espanya també patrimoni de la humanitat.
L'estàtua Cristo Redentor està situada a 709 metres sobre el nivell del mar, en la ciutat de Rio de Janeiro, Brasil, específicament en el cim del turó del Corcovado. Té una altura total de 38 metres, inclosos els seus 8 metres de pedestal. Va Ser inaugurat el 12 d'octubre de 1931, després d'aproximadament cinc anys d'obres. La construcció d'un monument religiós en Riu va ser suggerit per primera vegada en 1859, pel pare Pedro Maria Boss i la Princesa Isabel. Es va reprendre la idea en 1921, quan s'aproximava la commemoració pel centenari de la Independència. La primera pedra de l'estàtua va ser col·locada el 4 d'abril de 1922 i les obres van ser iniciades en 1926. Entre altres persones que van col·laborar per a la realització poden ser citats els enginyers Heitor dóna Silva Costa (autor del projecte), l'artista plàstic Carlos Oswald (autor del disseny inicial del monument) i l'escultor francès Paul Landowski (executor del cap i les mans de l'escultura). La construcció de formigó armat, de més de 1000 tones, combina enginyeria, arquitectura i escultura, i té entre els seus assoliments el fet que ningú morís en accident durant les obres, una mica que no era normal en l'època i amb projectes d'aquesta dimensió. Per les condicions de construcció, sobre una base en la qual gairebé no cabia la bastida, amb forts vents, i l'estructura de l'estàtua, els braços de la qual s'estenen cap al buit i el cap queda inclinada en un desafiament a l'enginyeria, Levy va qualificar l'obra de "hercúlea". En la cerimònia d'inauguració estava previst que la il·luminació del monument fora accionada des de la ciutat italiana de Nàpols, on el científic italià Guillermo Marconi emetria un senyal elèctric que seria retransmesa per una antena situada en el barri carioca de Jacarepaguá, via una estació receptora localitzada en Dorchester, Anglaterra. No obstant això, el mal temps va impossibilitar la feta i la il·luminació va ser finalment accionada directament des del local. El sistema d'il·luminació va ser substituït dues vegades: en 1932 i en 2000. Restaurat en 1980, amb motiu de la visita del papa Juan Pablo II, i novament en 1990. En 2003 va ser inaugurat un sistema d'escales mecàniques per a facilitar l'accés a la plataforma on s'eleva l'estàtua. Conegut com símbol no solament de la ciutat de Rio de Janeiro, sinó també de Brasil, l'estàtua Crist Redemptor és captada per les lents de dos milions de turistes que contemplen i transformen aquest punt turístic en una veritable "torre de Babel".
El Coliseo de Roma és un gran amfiteatre de l'època de l'Imperi romà, construït en el segle I en el centre de la ciutat de Roma. Originalment era denominat Amfiteatre Flavio (Amphitheatrum Flavium), en honor a la Dinastia Flavia d'emperadors que ho va construir, i va passar a ser cridat Colosseum per una gran estàtua situada al costat d'ell, el Colós de Nerón, no conservada actualment. Per les seves característiques arquitectòniques, estat de conservació i història, el Coliseo és un dels monuments més famosos de l'antiguitat clàssica. En l'antiguitat posseïa un aforament per a 50.000 espectadors, amb vuitanta files de graderies. Els quals estaven prop de la sorra eren l'Emperador i els senadors, i a mesura que s'ascendia se situaven els estrats inferiors de la societat. En el Coliseo tenien lloc lluites de gladiadores i espectacles públics. Es va construir just a l'Est del Fòrum Romà, i les obres van començar entre el 70 d. C. i el 72 d. C., sota mandat de l'emperador Vespasiano. L'amfiteatre, que era el més gran mai construït en l'Imperi romà, es va completar en el 80 d. C. per l'emperador Tito, i va ser modificat durant el regnat de Domiciano.1 El Coliseo es va usar durant gairebé 500 anys, celebrant-se els últims jocs de la història en el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident en el 476 d. C. Així com les baralles de gladiadores, molts altres espectacles públics tenien lloc aquí, com naumaquias, caça d'animals, execucions, recreacions de famoses batalles, i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits en l'Alta Edat Mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com refugi, fàbrica, seu d'una ordre religiosa, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en santuari cristià, en honor als presoners martirizados durant els primers anys del Cristianisme. Aquesta mesura va contribuir a detenir el seu expoli i a procurar la seva conservació. Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa de els terratrèmols i els picapedrers, el Coliseo sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples millor conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la moderna Roma i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, pel que el Papa encapçala el viacrucis fins a l'amfiteatre cada Divendres Sant.
Chichén Itzá és un dels principals llocs arqueològics de la península de Yucatán, a Mèxic, situat en el municipi de Tinum, en l'estat de Yucatán. Vestigi important i renombrado de la civilització maya, els edificacions principals que aquí perdurin corresponen a l'època de la declinació de la pròpia cultura maya denominada pels arqueòlegs com el període posclásico. L'arquitectura massiva que ha arribat fins als nostres dies i que avui és emblemàtica del jaciment, te una clara influència tolteca. El déu que presideix el lloc, segons la mitologia maya, és Kukulcán, representació maya de Quetzalcóatl, déu pres del panteó de la cultura tolteca. Dita això, calç considerar que Chichén Itzá va ser uneixi ciutat2 o un centri cerimonial, que va passar per diverses èpoques constructives i influències dels diferents pobles que la van ocupar i que la van impulsar donis de la seva fundació. La zona arqueològica de Chichén Itzá va ser inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1988.3 El 7 de juliol de 2007, va ser reconeguda com una dels Noves Meravelles del Món, per una iniciativa privada sense el suport de la Unesco, però amb el reconeixement de milions de votants al voltant del món.
